Edat Mitjana

Tot es remunta a principis de la segona meitat del segle X, on el comte Mir, germà petit del comte Borrell II, comte de Barcelona en aquella època, va demanar de construir el Rec Comtal.

Aquest era diferent a l’aqüeducte, ja que era a cel obert. Com tota sèquia, el Rec, era una excavació llarga i una mica estreta, construïda amb pedres de la muntanya de Montjuïc, unides amb morter de calç, i amb un fons de terra natural sense cap recobriment especial.

El Rec començava a Montcada i Reixac, s’estenia 12-13 km i finalitzava al Born, encara que desguassava a la Mediterrània, salvant així un desnivell de 36 km.

Els seus principals usos varen ser el reg dels camps i el seu ús de força per poder moure els diversos molins construïts al llarg del seu traçat.

Malgrat que a l’època romana se li donava molta importància a la puresa de l’aigua, -per això l’aqüeducte era un conducte tancat- a mesura que va anar passant el temps, a l’Edat Mitjana, l’aigua de boca estava molt més contaminada, ja que tenia més pes que aquesta fos el més productiva possible que la seva potabilitat. Això va fer que malalties com el còlera o la pesta s’expandissin entre els habitants de les diferents ciutats.

(Fonts: El Rec Comtal.Espai,temps,escala.Carme Miró ; El Rec Comtal.Com l’aigua dibuixa la ciutat.Carme Miró.)

Arxiu fotogràfic de Barcelona